Us deixo per aquí la presentació en vídeo i PDF de la PAC3, desitjo que en tregueu quelcom de positiu.

Els que vulgueu me’n podeu comentar reflexions més avall.

Seguim!

 

pvallve_PAC3 – Formalització del sistema

LUMENS 2011
Bildi Graphics

Algun dels projectes que se’ns mostren ja els havia vist abans, algun en persona i algun en format digital, per altres motius acadèmics. Però el que m’ha cridat la curiositat, és el del grup Bildi Graphics. Els motius?

– És supercridaner, és el que vaig veure primer, cosa que per senyalètica és molt interessant.
– Soc vallenc, i encara que el 2011 ja era adolescent, no recordo haver-lo vist en persona. Cosa que em fa pensar: no tothom es fixa en tots els missatges que es va trobant mentre camina. Però hi ha maneres molt efectives de fer-ho, com aquest projecte.

El projecte es basa a utilitzar materials de senyalització urbanística, aquestes pilones de formigó, com a element principal on presentar la informació que ha de servir per guiar els vianants. Aquestes peces de senyalització serveixen, inicialment, per la circulació i indicar els vehicles, fet que relaciona encara molt més tot el projecte. L’únic és que en aquest cas, es fan servir per guiar les persones a peu.

Sempre que s’han celebrat Decennals a Valls, almenys les que jo recordo, són festes sonades en què el poble inverteix molts diners en tota la lluminària que posen durant els deu dies, els concerts, les activitats, etc. Segurament, quan van decidir plantejar el projecte de senyalètica de les festes van pressupostar no tants diners com en altres necessitats. Pel que les limitacions del projecte van fer que l’estudi escollís material, entre cometes, senzill i més econòmic, per poder realitzar-lo igual. I bé que se’n van sortir, amb molta coherència.

Amb la mateixa línia d’economitzar recursos, els dissenyadors van acabar utilitzant únicament dues tintes. Amb la taronja fluorescent, remarcaven la metàfora de les festes de la llum. Cosa que no entenc del tot, perquè la imatge gràfica de les festes és un blau celeste, que sorgeix del color de la tela de la Verge de la Candela que protagonitza les festes. En tot cas, ho relaciono amb la mateixa llum, interpretada per ells amb un taronja ben cridaner. En negre, la pastilla que encercla la informació, en forma de fletxa reticulada i modulars, que encaixen entre ells. La tipografia de pal sec que facilita la llegibilitat. Imagino que el motiu és, entre altres, que la llegibilitat d’una tipografia amb serifa aplicada sobre formigó seria molt dolenta.

Per altra banda, hi ha una segona línia de panells informatius: les peces de formigó són les mateixes, però pintades de negre, on la tinta de la tipografia és la blanca. Aquestes són identificatius, i com que no mesclen més informació que la que ja incorporen de l’identificatiu, el missatge ocupa tota la peça independent o «muntada a terra».

Arrodonint una mica tot el que he comentat, cal dir que la durabilitat i senzillesa del material emprat, sumat al baix cost de producció, instal·lació fan que sigui un projecte efímer molt ben estructurat i realitzat.

Les fotografies.

Bona tarda a tots, us comparteixo l’arxiu del meu objecte especial: és aquesta foto emmarcada.

A la foto hi apareix el Lobo, el cadell de border collie que em va robar el cor i tenia amb la meva ex-parella, quan jo tenia 21 anys. La nostra relació es va acabar dos mesos més tard d’adoptar-lo. I encara que ell se’l va quedar, per motius que no cal explicar, jo vaig quedar molt dolgut. Fa un temos que torno a tenir contacte amb el meu ex-nòvio, i he pogut tornar a veure el Lobo, que se’n recorda de mi, després d’uns anys. Ara en tinc 25, visc amb el meu actual xicot i tenim una border collie, la Lila (veieu que vaig quedar ben enamorat de la raça). Però aquesta foto tan entrenyable que vaig fer al Lobo un dia que havia nevat al poble, em segueix a tot arreu on vaig. A casa dels meus pares, la tenia penjada sobre el meu capçal del llit. On visc ara, també l’hi tinc.

En aquest cas el valor sentimental és molt fort, tant pel Lobo com a cadell, i el que això significa; com per la foto en sí, perquè la foto és feta per mi, és una espontània d’un moment que no es repetirà mai més, com em penso que va dir Robert Karr, un fotògraf conegut per la seva tècnica. Encara que pugui seguir veient el Lobo si ho vull, molt més satisfactori que una foto, la foto em recorda aquella experiència inoblidable: ser independent, cuidar d’un gos, la meva raça preferida de gos, que es digués com l’animal amb què sempre m’he enmirallat, com una mena de tòtem espiritual. I que a més nevés, aquell dia que érem al terrat del pis, cosa que al poble no passa gairebé mai. Tot això significa aquesta foto per a mi.

I repeteixo, per molt que estimi els animals, l’element del que estic parlant és la foto i el fet de conservar fotos, com a representació d’un record.

 

CARACTERISTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

Es tracta d’una fotografia de dimensions 29,7*42cm (A3) imprès en Paper fotogràfic a alta resolució. La vaig fer emmarcar a un professional, que hi va posar el marc blanc (que manté cohesió amb la neu de la foto) de fusta, el vidre que ho protegeix, i la coberta de paper a darrere.

La seva característica funcional principal és evocar un record, alhora que decorar una paret d’una estança. La mida de la foto es deu a la gran importància i valor que va influir el Lobo en mi. Ho podria haver fet més gran però seria passar-se.

 

NECESSITAT UNIVERSAL:

Els inicis de la fotografia es remonten al segle XVIII, amb la cambra obscura, i l’observació d’algunes substàncies visiblement alterades per l’exposició de la llum. Aquests dos components van donar pas a la creació de captures d’imatges. 

És a dir, que les primeres heliografies, així se n’hi van dir, que es van aconseguir, eren per detallar i documentar certes substàncies en un suport pla. Al cap i a la fi, la finalitat d’una fotografia, la seva necessitat universal és comunicar, tant llavors com en l’actualitat.

Entorn a quines pràctiques socials es relaciona? Doncs, en un principi, el seu ús va ser el de documentar de manera fidel a la realitat, en un suport pla, per tal que aquestes imatges es distribuïssin per tenir un millor coneixement del nostre mon. Les fotografies es trobaven només en mans d’experts que repartien coneixement.

Més endavant, quan la fotografia va començar a agafar força en el mon de les imatges, van sorgir els retrats fotogràfics I els professionals de la fotografia, que van anar substituint poc a poc, els retratistes, els pintors que feien aquestes feines per a magnats i senyors amb capital. La fotografia es va anar convertint en un mitjà de comunicació molt potent i ràpid, molt més que la pintura i altres expressions artístiques.

Amb els avenços de la fotografia, i les millores salarials i d’estatus de les persones, cap al segle XIX, a principis del segle XX, moltes famílies mitjanament benestants es podien permetre fotografies impreses per tenir-les a casa, com a decoració, o bé de record. 

Actualment, la fotografia, és un element que forma part de la societat, sobretot es posa en pràctica digitalment en les xarxes socials. Ara les fotografies es fan amb càmeres avançades i mòbils d’última generació. Sembla mentida tot el procés per el que ha passat la fotografia per arribar fins a aquest punt.

A nivell cultural, la fotografia s’ha estès per tots els territoris del primer mon. Són els que tenen els diners per poder pagar el material per fer fotografies. Ara bé, no tot el planeta està distribuït igual: una cosa és que els països econòmicament sostenibles puguin permetre’s el material per fer fotos, i l’altra és que als països tercermundistes trobin estranya una fotografia impresa, que no és el cas, perquè com he comentat, el concepte de fotografia s’ha estès per tot el món (exceptuant, de ben segur, alguna cultura amagada a l’amazones que potser encara no s’ha descobert).

 

DISSENY / ANTROPOLOGIA:

Gràcies a la pràctica, puc veure com el disseny i l’antropologia van de la mà. L’antropologia, definida com “la ciència que estudia els aspectes físics I les manifestacions socials I culturals de les comunitats humanes”, permet comprendre i solucionar els problemes i necessitats de cada cultura, cada entorn, cada moment.

L’antropologia, altrament dita “estudi general pel seguiment i resolució d’un bon projecte de disseny”, permet posar-se a la pell dels usuaris per a qui dissenyem, aprenent a dissenyar en base a les seves necessitats culturals, socials, econòmiques, etc.

 

 

 

Martin Juez, Fernando (2017) CONTRIBUCIONES PARA UNA ANTROPOLOGIA DEL DISEÑO

Ruiz Mingote, Laia (2018). La antropología del diseño y el melocotón jugoso .[04/03/2022]. <https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c>

Trentaycinco (2020). Historia de la fotografía: origen y evolución de un arte. [28/02/2022]. <https://35mm.es/historia-de-la-fotografia/?modo_llegada=3539&msclkid=3aabd4b8c5981b0f90feb69f21b45fdb&utm_source=bing&utm_medium=cpc&utm_campaign=35mm%20%7C%20BSN%20%7C%20DSA%20Cursos&utm_term=35mm&utm_content=DSA%20-%20Cursos%20Search%20-%20Group>